Un únic precedent entre els dos conjunts i també en una eliminatòria de Copa del Rei, la que es va disputar en el partit d’anada la temporada 1959-1960 que va somriure a l’Ourense per 3 gols a 1. En la tornada del partit dels vuitens de final, es va repetir el resultat a l’inversa i llavors es va disputar un partit de desempat en terreny neutral al Santiago Bernabeu, on finalment caia la moneda de part dels bilbains que van eliminar als gallecs que van cedir per 2 gols a 1.
El sorteig de Copa ha emparellat al ‘Matagegants’ Ourense davant un dels quatre conjunts que disputarà la Supercopa d’Espanya, l’Athletic Club, dels Unai Simon, els germans Williams, Laporte o Sancet entre d’altres. Una eliminatòria que després d’eliminar als conjunts de 1a divisió, l’Oviedo i el Girona, desperta molta il·lusió entre el conjunt amb qui juga el tortosí Omar Ouhdadi “Sabem que serà una eliminatòria molt difícil, però ens hem de centrar en les nostres possibilitats tal com vam fer-ho davant l’Oviedo i el Girona. Som conscients que és un rival molt potent, que està jugant la Champions League i que ha de jugar la Supercopa d’Espanya, però no ens fa por enfrontar-nos a ells. Natros hem de tindre respecte al rival, com l’hem tingut en les anteriors eliminatòries, però tot i la dificultat que té este partit sortirem a per totes com vam fer-ho en els anteriors partits”. Al mateix temps destacava que “Tenim moltes ganes de jugar-lo i l’afrontem amb moltes ganes de continuar fent història dins la competició del KO. Hem de disfrutar-lo i al mateix temps hem de sortir a competir el partit i intentar tornar a protagonitzar la sorpresa”.
Dóna la circumstància que està tenint protagonisme en l’aspecte golejador en les dos eliminatòries on han pogut superar als dos equips de primera divisió. Davant l’Oviedo amb una assistència i fent el 3 a 2 a la pròrroga i fent el decisiu 2 a 1 davant el Girona, tan sols set minuts després d’entrar a sobre del terreny de joc “he tingut la sort d’ajudar a l’equip en marcar un gol en cada partit que han servit per a passar ronda. Malgrat que no em caracteritzo molt per la meua vessant ofensiva en seu un golejador nat. La veritat que les coses s’han donat positivament i he pogut aprofitar el moment d’estar allí. Molt content de poder culminar les accions i ajudar a l’equip a poder classificar-nos per la següent ronda. Espero que la ratxa continue, seria una molt bona senyal”.
Una eliminatòria que es jugarà el proper dijous dia 18 a partir de les 19 hores de la tarde al municipal d’O Couto, després d’afrontar un duel directe a la lliga davant el Barakaldo (equip que està amb un punt més que el conjunt gallec a la classificació) dissabte a partir de les 18:30 hores i abans d’acomiadar l’any 2025 davant un altre rival que està distanciat d’un sol punt (19), com és el Lugo, a l’estadi Anxo Carro diumenge dia 21 a les 16:15 h.
De menys a més
L’Ourense ha protagonitzat en este inici de campionat trajectòries contraposades a la Copa del Rei i a la Copa Federació (on es va proclamar campió davant l’Orihuela imposant-se per 3 a 0) i la competició domèstica. No va ser fins al partit de l’Oviedo -que significava la primera victòria del conjunt gallec, al marge de les eliminatòries de la Copa Federació- que van trobar el punt d’inflexió els orensans.
“Durant la pretemporada es van produir nombrosos canvis a la plantilla i ens feia falta un període d’adaptació. Hem anat de menys a més durant la campanya. No vam tenir l’inici que tots haguèssim volgut, però a partir de l’eliminatòria davant l’Oviedo va generar un clima d’autoconfiança a l’equip, que ens ha permés fer el click necessari. A partir d’aquell moment s’ha pogut veure la millor versió de l’equip, que va creixent dia a dia en una categoria molt complicada i igualada. No ens ha descentrar res del camí, d’assolir el primer objectiu que no és altre que el de la permanència. A partir d’allí, ja veurem a que podem aspirar en el què resti fins a final de temporada” comentava Omar que afegia que “Estem atravessant un moment molt dolç. Hem de saber aprofitar-ho i intentar allargar-lo el més possible. S’ha de seguir treballant i sent conscients d’on venim”. Es marca reptes tant a nivell personal com col·lectiu “L’equip i jo mateix hem anat progressant a mesura que està avançant la temporada. Érem molts jugadors nous que ens hem tingut que aclimatar. A mesura que ens hem anat fent amb els automatismes, el procés ha anat avançant i sumant. Penso que ara l’equip està atravessant un moment molt dolç. Jo també vaig aportant més a l’equip, però encara penso que puc contribuir més al joc col·lectiu. Poc a poc anirem veient la millor versió d’Omar” ressaltava el jugador ebrenc.
Després de l’eliminatòria davant l’Oviedo de Copa del Rei han encadenat una ratxa de sis partits seguits sense perdre, cinc en lliga i la victòria que els donava la Copa Federació. Han estat quatre victòries i un empat on han pogut mantenir la seua porteria imbatuda en quatre ocasions. Uns resultats que els han permés sortir de les places de descens directe, amb un punt més que l’Osasuna B, que ocupa la cinquena plaça per la cua, que dona lloc al descens cap a la 2a RFEF. Durant les nou primeres jornades del campionat, tan sols van poder sumar cinc empats dels vint-i-set punts.
Omar destaca que està vivint un dels millors moments de forma de tota la temporada “estic atravessant un dels millors moments de la meua carrera futbolística. Però soc ambiciós. He de continuar treballant i intentar ser millor cada dia i aportar el meu treball envers del benefici col·lectiu. Sempre he sigut de la mateixa manera. Penso que el sacrifici per l’equip a la llarga se nota i em fa crèixer com a jugador”. Tot i això trepitja de peus a terra mirant a un futur proper “Ara mateix no penso més enllà. Estic molt centrat en el treball diari per a fer-ho el millor possible i ajudar amb el meu esforç a la fita col·lectiva d’assolir la permanència. El que tingue que vindre, ja vindrà. No porto pressa. Ara em toca defensar els colors de l’Ourense a mort. La veritat és que he sentit el caliu de la gent des de que vaig arribar a l’equip i estic molt content de tal com m’està sortint tot. Jo espero retornar-los tot el que m’estan donant. I la veritat que no em descentro d’este camí. Treballar, treballar i treballar, este ha de ser el camí que sempre m’he marcat com a jugador. El que em depari el futur, ja vindrà”. No obstant això és ambiciós el migcampista ebrenc que ressalta els seus objectius particulars que se centren “en jugar els màxims minuts i ajudar a l’equip aportant gols i assistències com està sent fins ara. A partir d’aquí no renuncio a fer el salt al futbol professional, però sempre tocant de peus a terra. Soc un jugador que em caracteritzo per ser molt conscient de les meues limitacions i les meus virtuts. He de ser molt honest en el treball que estem fent i que ha de portar a l’equip a assolir la fita de la salvació el més aviat possible”.
De la seua etapa al futbol ebrenc recordava amb especial afecte “la mitja temporada a la UD Jesús i Maria. Em van acollir amb els braços oberts i érem tots com una família. Va ser mitja temporada molt intensa en totes les persones que formaven part de l’equip. Va ser un moment molt delicat després del Covid i sempre el recordaré. D’altra banda, l’ascens a tercera divisió amb la UE Rapitenca també va ser un any molt xulo. Vaig gaudir molt al camp i va ser una etapa que sempre portaré en mi. Però la que recordo en especial, va ser l’etapa amb l’Ebre Escola Esportiva, per la càrrega sentimental que va tindre. Vaig poder jugar amb el meu germà i la veritat que va ser molt especial per a mi. Al marge que vam aconseguir l’històric ascens a primera catalana de l’entitat, poder jugar amb Lahcen em va fer sentir orgullós. Va ser una etapa que mai oblidaré, em va fer molta il·lusió”.
